Un dels principals problemes am el que s'enfronta la sgae es la gestió del us privat de d'una obre amb copyright. Com de us privat s'entén tot allò que tingui que veure amb intimitat , es a dir que no esta obert a tothom que no es objecte de difusió i que recau solament a un grup d'afins tancat (família, amics). l'esfera del privat o dret a la intimitat es un dret fonamental prescrit el capítol segon secció primera article 18 de la constitució


Artículo 18

1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.
2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en él sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.
3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales,telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.
4. La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.



La Sgae pretén que se li obri aquest espai, pretén trenca aquesta intimitat per tal de poder estendre el seu canon a nous formats, de fet en la nova llei sobre la propietat intel·lectual el advocats de la Sgae han fet retirar el concepte de copia privada(present en la llei anterior). eliminar el dret a la copia privada els permet posar canon sobre els consumibles que serveixen per emmagatzemar dades, discs durs, cds, reproductors mp3. de fet amb aquest primer pas la Sgae el que esta fent es trencar una primera barrera per poder penetrar dintre del espai privat.

el no reconeixement de la copia privada o del us privat de la musica o cultura sota llicencies propietàries ens converteix a tots i a totes en pirates o en presumptes pirates i en possibles executors de flagrant delicte, per tant el nostre espai privat deixar de ser privat en tant que escena d'un delicte.

La Nova llei de la propietat intel·lectual es un atac flagrant cap a el dret del privat i es , i el mes curiós es que una societat priva de gestió, tingui tanta força com per poder fer lleis a la seva mida, lleis que protegeixin el seu interès, i el mes rellevant es que aquesta llei la van votar a favorablement tots els partits amb les abstencions de p.n.v i e.r.c.. Realment el que crec es que aquí no ens enfrontem solament a una qüestió de drets de autor, sinó que ens trobem amb un nou problema, la perversitat de la tema va mes enllà. Radera la nova llei de la propietat intel·lectual hi ha pla mes pervers que te que veure amb la dissolució subtil de la esfera del privat . una esfera del privat que per qüestions tecnològiques cada vegada te mes influencia sobre l'esfera publica, els blog les descarregues de continguts, els mailing etc, que se executen des de computadores domestiques tancades en l'espai privat estan en continuo contacta amb l'esfera publica, creant un fluir de continguts, dialèctica que no interessa. Per tant la nova llei de la propietat intel·lectual remarca pose precedents legislatius per un possible redimessionament de l'esfera del privat i per tant retalla llibertats, no reconeix obertament altres tipos de llicencies i això la fa parcial, no demarca be el concepte de inters general i aixo la fa una llei que no pensa a l'iteres social i que solament defensa els drets de uns pocs i no de la comunitat. Aquets pocs son els propietaris intel·lectuals i la comunitat com sempre esta oberta a patir l' esclosio cultural per una qüestió econòmica, en poques paraules les nova llei de la propietat intel·lectual promou una nova elit econòmica cultural que pot pagar el accés als continguts, això es la tecno aristocràcia.